Reparcel·lació urbanística

Es discutia, en un conflicte bastant concret però fàcil d'entendre, si un expedient de liquidació definitiva dins d'una reparcel·lació forçosa (és a dir, el repartiment i ajust de terrenys i despeses en una actuació urbanística) havia "caducat" per trigar massa a resoldre's. En aquest cas, l'Administració autonòmica va aprovar el compte de liquidació definitiva d'una reparcel·lació vinculada a l'execució d'un sector del pla general del municipi. El problema va ser que van passar més de tres mesos entre que es va iniciar l'expedient i es va dictar la resolució, i a més hi va haver un retard considerable en notificar-la. Per això, les persones afectades van impugnar l'actuació dient, en essència: "això ha caducat, així que no val, i torneu-nos la quantitat pagada".

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) els va donar la raó. La seva idea va ser que, com que és un procediment iniciat d'ofici per l'Administració, s'aplica el termini general de tres mesos per resoldre; si se supera, procedeix la caducitat de l'expedient i, en conseqüència, la devolució de les quotes ingressades (citant la L 39/2015 art. 23.1 i 25.2).

L'Administració autonòmica va recórrer al Tribunal Suprem (TS) i va defensar el contrari, que això no és un "procediment administratiu comú" independent, sinó una actuació integrada dins del procés de reparcel·lació, i que, per tant, mana el termini urbanístic específic de cinc anys des de l'aprovació de la reparcel·lació (RGU art. 128 i 129).

El TS estima el recurs argumentant que no s'aplica la caducitat del procediment general, perquè la liquidació definitiva forma part del procés de reparcel·lació i no és un procediment autònom. A més, matisa un aspecte important: fins i tot si s'incompleix aquest termini de cinc anys, això seria una  irregularitat no invalidant, és a dir, no anul·la automàticament l'acte. Per això, el TS anul·la la sentència anterior i ordena retrotraure actuacions perquè es dicti una nova resolució.