Actes administratius

El Tribunal Suprem (TS) ha resolt un cas que gira entorn d'un dubte molt concret: quan algú presenta a l'Ajuntament una comunicació prèvia per començar una activitat (en aquest assumpte, una activitat innòcua de serveis immobiliaris en un local), això es pot recórrer com si fos una decisió formal de l'Ajuntament?

La història comença perquè una comunitat de propietaris va intentar impugnar el succeït amb aquesta comunicació prèvia. L'Ajuntament, en un acord, "es va donar per assabentat" de la comunicació i a més va incloure condicions i avisos (per exemple, demanar documentació i preveure inspeccions). La comunitat va recórrer, però l'Ajuntament va contestar dient, en essència, que les comunicacions prèvies no es poden recórrer.

El jutjat contenciós va anul·lar aquest acord perquè va entendre que l'Ajuntament havia barrejat coses diferents, ja que una cosa és la comunicació prèvia (que no és recurrible) i una altra diferent és un acord municipal posterior amb contingut propi (aquest sí pot ser impugnat). També va anul·lar una part de l'acord municipal que parlava de "condicionar la llicència", perquè per a aquesta activitat no calia llicència, n'hi havia prou amb la comunicació prèvia.

Després, el TSJ de Catalunya va confirmar que la comunicació prèvia en sí no és un acte administratiu i per tant no es recorre com a tal; el recorregut seria, en el seu cas, un acte de comprovació o control que faci l'Administració més endavant.

Finalment, el TS confirma aquesta idea: la comunicació prèvia no és una decisió de l'Ajuntament, ni expressa ni "per silenci", perquè no hi ha obligació de resoldre ni s'activa el silenci administratiu. És un tràmit del particular que permet iniciar l'activitat des de la seva presentació, però el control municipal ve després. Si un tercer es veu afectat, pot demanar a l'Ajuntament que inspeccioni o controli; i si l'Ajuntament no actua, llavors sí que pot haver-hi vies per reaccionar davant d'aquesta inactivitat.