Estrangeria

El Tribunal Suprem (TS) ha anul·lat una part del Reglament d'Estrangeria que obligava les persones físiques a fer determinats tràmits únicament per via electrònica. En concret, deixa sense efecte l'art.197.2 del Reglament d'Estrangeria (RD 1155/2024), perquè imposava com a canal únic l'electrònic per a sol·licituds i actuacions en procediments d'estrangeria, sense oferir una alternativa real per a qui no pot o no sap utilitzar mitjans digitals.

La idea principal de la sentència és senzilla: l'Administració pot impulsar i facilitar el telemàtic, però convertir-lo en l'única porta d'entrada exigeix una justificació forta i concreta, i aquí no es va donar. El TS considera que falta habilitació legal suficient i, sobretot, una motivació clara que expliqui per què és raonable obligar “a totes” les persones físiques afectades a relacionar-se només de forma electrònica, com si totes tinguessin els mateixos mitjans, coneixements i accés a internet.

A més, el TS posa el focus en la proporcionalitat: no n'hi ha prou amb dir que el digital és més àgil o eficient per eliminar completament altres canals. Si es tanca la via presencial (o altres formes de presentació), la mesura pot resultar desproporcionada perquè el perjudici per a qui té dificultats digitals pot ser molt alt.

També adverteix d'un risc rellevant: l'exclusivitat electrònica pot generar una discriminació indirecta, ja que la “bretxa digital” afecta més certs perfils (per falta de recursos, habilitats o accés), i això pot traduir-se en un tracte desigual en l'accés als procediments administratius.

En la pràctica, la conseqüència és que una persona física no hauria de quedar forçada a tramitar exclusivament en línia les seves gestions d'estrangeria per aquesta previsió reglamentària anul·lada, i el TS deixa oberta la porta a futures obligacions electròniques, però només si estan ben justificades i respecten igualtat i proporcionalitat.