Persones amb discapacitat

El Tribunal Suprem (TS) reconeix que una persona invident pot acudir als tribunals per a qüestionar les normes d'accessibilitat urbana que poden afectar els seus interessos. Aquesta persona no necessita esperar a patir una lesió concreta en un espai públic per poder recórrer: n'hi ha prou que la regulació pugui influir en l'efectivitat del seu dret a l'accessibilitat.

El cas va començar quan un particular amb discapacitat visual va impugnar diversos preceptes d'una ordre ministerial sobre accessibilitat i no discriminació en els espais públics urbans. No pretenia eliminar tota la norma. Les seves crítiques se centraven en les plataformes úniques, la ubicació de reixetes i escocells i determinats elements relacionats amb activitats comercials. Segons el seu parer, aquestes normes reduïen les garanties necessàries perquè les persones amb discapacitat visual poguessin utilitzar aquests espais amb seguretat.

L'Audiència Nacional no va entrar a examinar aquestes crítiques. Va considerar que l'ordre contenia instruccions tècniques per organitzar els espais públics, no dirigides directament als particulars. A més, va entendre que el demandant no havia explicat de manera concreta com perjudicaven aquestes previsions a la seva seguretat o a les seves possibilitats d'accés.

El TS, en canvi, reconeix que el recurrent sí que pot plantejar aquesta impugnació. Aquesta persona pertany precisament al col·lectiu que la normativa busca protegir. No es tracta de permetre que qualsevol recorri per un desacord general amb la norma, sinó de reconèixer la connexió entre la seva discapacitat visual i unes normes destinades a garantir l'accessibilitat. En aquest context, la possible afectació dels seus interessos és suficient, malgrat que encara no s'hagi produït un perjudici en un lloc determinat.

Ara bé, poder recórrer no significa guanyar el ple. El TS va examinar també el fons de l'assumpte, sense retornar les actuacions perquè es resolguessin de nou, i finalment va mantenir la validesa dels preceptes qüestionats. Per tant, va reconèixer el dret del demandant a discutir aquestes normes davant dels tribunals, però no va anul·lar les disposicions que havia impugnat.